Comunicat escrit pel pres polític català Zigor Larredonda des de la presó d’Albacete

Bones gent!

Com va la marxa de torxes? Espero que no s’hagi cremat ningú, que posats a cremar sempre tenim draps i fotos borbóniques que ens fan més caliu.

Un any més que us toca sortir durant aquestes dates per recordar que no totes ho podem fer. I un any més que nosaltres ens sentim acompanyats per vosaltres. De ben segur que arribarà el dia en el que no calguin ja aquestes marxes, per per aconseguir-ho només tenim un camí. El camí de la lluita, un camí que sovint és dur, que ens pot dur a la presó, però és que ningú ens ha dit mai que la cosa fos fàcil. El que és important és fer el que sabem que cal fer, mesurant les conseqüències dels nostres actes, i no deixant que la por a la repressió aturi l’impuls que ens duu a la independència i el socialisme.

Així que vosaltres a continuar organitzant-vos, a fer front a l’espanyolisme i el capitalisme, que nosaltres continuem amb el cap ben alt i posant el nostre granet de sorra per fer avançar la lluita.

Bé, ja sabeu, a gaudir de les coses bones i a lluitar contra les dolentes. Besades!

SALUT I REVOLUCIÓ

ZIGOR LARREDONDA MUÑOZ


Aquí van les mobilitzacions convocades per aquest cap de setmana :

Barcelona (Barcelonès), 20 desembre, 19h Canaletes

Cardedeu (Vallès Oriental), 25 de desembre, 20h Plaça de l’Ajuntament

Castelló de la Plana (Plana Alta), 19 de desembre, 20h Plaça Major

Cornellà (Baix Llobregat), 19 de desembre, 20h Plaça de l’Estació (Renfe)

Girona (Gironès), 20 de desembre, 20h Plaça del Vi

Igualada (Anoia), 20 de desembre, 19h Plaça del Rei

La Garriga (Vallès Oriental), 24 de desembre, 18.30h Plaça de l’Ajuntament

Lleida (Segrià), 19 de desembre, 20h Plaça de la Catedral (davant IEI)

Manresa (Bages), 20 desembre, 19h Plaça Sant Domènec

Ribes (Garraf) 20 desembre, 19h Plaça de la Vila

Sabadell (Vallès Occidental), 20 desembre, 20h Plaça del Gas

Tarragona (Tarragonès), 20 de desembre, 19h Plaça Verdaguer

Terrassa (Vallès Occidental), 19 de desembre, 20h al Raval de Montserrat

València (L’Horta), 19 desembre, 20h Torres de Serrans

Vilanova i la Geltrú (Garraf), 20 desembre, 20h Plaça de les Neus

Vilafranca (Alt Penedès), 20 desembre, 20h Plaça de la Vila


PER NADAL ELS I LES VOLEM A CASA !

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES CATALANES !

http://rescat.wordpress.com

Absoltes 25 persones detingudes a Terrassa durant el desallotjament del KORK III l'any 1999

El macro-judici, que havia de durar fins el 15 d’octubre, ha finalitzat avui després de que la fiscal retirés tots els càrrecs que encara mantenia contra les persones encausades arran de les flagrants contradiccions en que ahir van incórrer els policies que van comparèixer com a testimonis de l’acusació, entre ells l’inspector i el secretari de l’atestat policial i el cap de la Unitat d’Intervenció Policial que va efectuar el desallotjament. Avui, un cop projectat el vídeo filmat per la policia durant el desallotjament (impugnat per algunes defenses perquè va estar varis mesos fora de la tutela judicial) la fiscal ha vist com se li desmuntaven els pocs arguments que li quedaven i ha optat per enretirar definitivament les acusacions.

El procés pel desallotjament del KORK-III ha estat plegat d’irregularitats des del primer moment, amb diverses denúncies i impugnacions de les defenses durant la instrucció i situacions d’indefensió que van motivar el seu ajornament en diverses ocasions. En començar la vista del dia 6 d’octubre, la poca solidesa de les acusacions va motivar a la mateixa fiscal a revisar la qualificació dels presumptes delictes i la petició de condemna que en total sumava quasi 5 anys de presó: es retiraven els càrrecs d’usurpació i desordres,; el delicte de atemptat a l’autoritat passava a ser resistència (amb una petició de 6 mesos de presó), per danys demanava 6 mesos a 6 euros diaris o tres mesos de presó i 3000 euros de responsabilitat civil subsidiària i també 6 euros diaris durant deu dies per falta a l’ordre públic. Igualment, abans d’entrar a sala la fiscal va oferir a les encausades a les encausades la possibilitat de pagar a l’endemà els 3000 euros de responsabilitat civil pels danys i una rebaixa més gran en les peticions penals. Les 25 persones no van acceptar el pacte, tot remarcant que el procés es tractava d’un judici polític en el que es perseguia la militància de moltes d’elles en moviments socials i polítics transformadors i que la única resolució que veien vàlida era l’absolució.

La retirada dels càrrecs és una victòria dels moviments socials. La retirada de les acusacions ha estat motivada pel ressó de les campanyes de denúncia tant d’aquest judici com d’altres situacions de criminalització als moviments socials (empresonament d’en Franki, judici contra en Jona, persecució contra la crema de fotografies del Rei, etc.). Un cop més s’ha demostrat com la pressió al carrer pot revertir situacions d’injustícia recolzades també per aquest sistema legislatiu i judicial encaminat a protegir els interessos dels rics per davant de les necessitats de la gran majoria de la població. El desenllaç del judici ha mostrat, igualment, la feblesa del muntatge construït per la Policia Nacional, que era la base de l’acusació fiscal. Ha quedat evidenciat com la actuació policial ha anat encaminada a reprimir, des del principi, a uns moviments social que plantegen alternatives ideològiques i en el dia a dia al sistema capitalista i a l’especulació immobiliària.

La darrera paraula de què feren ús les i els acusats a la sala es centrà en la denúncia de la violència policial i la repressió sistemàtica per part de l’Estat, en la defensa de l’okupació com a eina política de denúncia del sistema capitalista i de creació d’alternatives i en la reivindicació de la seva despenalització. Entre ells i elles estigueren en tot moment presents Laura Riera i Zigor Larredonda, a qui també pertany aquesta victòria, així com els companys desapareguts amb els que ja mai no la podran celebrar.

Aquesta petita victòria és de totes aquelles i aquells que defensem la justícia social i ens atrevim a somiar en nous projectes fora de la lògica del capital i del seu control, i ens encoratja a continuar les nostres lluites a Terrassa i a arreu

Salut i gràcies.

FINS A LA VICTÒRIA, SEMPRE!
PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ

Situació actual

El Zigor continua a la presó d'Albacete, actualment al mòdul 2, que es més petit i fred que el 4, on es trobava anteriorment. En aquest mòdul el taller va estar tancat i es van haver de mobilitzar per aconseguir que els el tornesin a obrir, encara que van trigar uns quants mesos fins que van poder fer fusta i altres manualitats amb materials específics.

El pati també és molt més petit, menys de la meitat del que tenien abans i això els dificulta poder fer esport, no tenen pista de bàsquet i quan surten a córrer acaben amb mal de genolls, ja que tota l'estona estan donant voltes.

Però el més greu no és això. Quan van fer el canvi de mòdul, el seu company, Txus Goikoetxea (ell i el Zigor són els dos únics presos polítics que hi queden, en aquesta presó) es trobava a una presó de Madrid fent uns exàmens i a la tornada van voler posar-los junts a la mateixa cel·la, s'hi van negar i van ficar el Txus en una cel·la d'aïllament, on contina, encara que no és una situació total d'aïllament, ja que durant el dia pot sortir al pati i fer les activitats, per la qual cosa encara pot veure's amb el Zigor.

Continuant amb la campanya de repressió envers els presoners polítics a tot l'estat espanyol ha arribat el torn a Albacete, i una de les mesures que s'han pres és allargar la freqüència amb què el poden visitar els amics de tres a sis mesos. Aquestes llistes esten restringides només a deu persones i s'ha d'afegir el cost econòmic i personal que suposa per a qui els visita, ja que ara la freqüencia de viatges s'incrementa, ja que fer visites durant sis mesos vol dir anar-hi una vegada cada dos mesos i a vegades tots els mesos (durant mig any!!) A part del que suposa per al Zigor, ja que ara està més temps sense poder veure gent nova, cares noves, històries noves que l'ajudin a trencar la realitat de la presó i sortir al carrer uns instants a través dels ulls dels seus amics i amigues.

Comencem a treballar!

Zigor Larredonda, de Terrassa, fa més de set anys que és a la presó. Aquest bloc comença a caminar amb la voluntat d'informar de la seva situació i de coordinar esforços de cara a aconseguir la seva llibertat.
El 2004, Zigor va fer una vaga de fam, durant la qual es van fer diversos actes de suport.